Moncada

Moncada

Moncada és un municipi situat a ponent de la comarca de l’Horta Nord i a només 7,6 Km de la ciutat de València. Moncada constituïx el nucli principal de l’anomenat Arc de Moncada, format pels municipis situats al capdamunt de la sèquia Reial de Moncada quan esta no ha creuat encara el barranc de Carraixet per l’anomenat canó de Vinalesa. El terme municipal pareix una espècie de polígon irregular d’una extensió de 15, 8 km2, que limita amb els termes següents: pel nord-oest, amb el terme de Bétera; pel nord, amb el de Nàquera; pel nord-est, ja dins de la comarca de l’Horta Nord, amb el de Museros; per l’est, amb el d’Albalat dels Sorells i, amplament, amb el de Foios; pel sud-est amb el d’Alfara del Patriarca, i, per tots tres costats, des de migdia a ponent, fent cap al molló del Tos Pelat, amb el de València, que aglutina, des de finals del segle XIX, els antics termes de Benifaraig, Borbotó i Massarrojos.

El terme es dividix en dos parts ben definides a causa del pas de la sèquia Reial de Moncada: al sud, la plana quarternària d’horta, i al nord, el secà. El punt culminant del terme és el turó del Tos Pelat. El barranc de Carraixet, provinent de la veïna serra de Portaceli, que travesssa el terme de nord-oest a sud-est dibuixant un gran solc, i el barranc més modest del Palmar, que s’endinsa pel terme de Massarrojos, han sigut trists protagonistes de nombroses inundacions (barrancades i palmerades en el parlar local de l’Horta). D’altra banda, l’obra hidrogràfica més emblemàtica és l’anomenada abans sèquia Reial de Moncada, la qual, tot i que en un primer moment se la va reservar el rei Jaume I, fou atorgada l’any 1268, lliure i franca, als seus usuaris, dotada amb un tribunal propi i exclusiu, independent del Tribunal de les Aigües de les altres set sèquies del Túria.

La població actual és de 21.000. A més, als anys cinquanta conegué el reallotjament de part dels habitants de Benagéber (els Serrans) amb el nom de San Isidro i la urbanització del nucli residencial de Masies.

La creació dels tres polígons industrials aprofitant la proximitat del bypass, confirma la primacia dels sectors industrial i de servicis sobre les activitats tradicionals.

Si bé les primeres restes materials són les troballes d’origen ibèric, al capdamunt del Tos Pelat, són les restes de vil·les romanes en les partides de les Paretetes dels Moros i del Pouatxo (especialment, el mosaic de les Nou Muses) i les construccions de la sèquia dels Diables, el pont Sec o de la Paret del Patriarca les que palesen l’alt grau de romanització i la gran importància del terme de Moncada per al pas de les calçades secundàries que enllaçaven la Via Augusta amb poblacions com ara Quart, Paterna o Manises i els enllaços secundaris de la calçada Llíria-Sagunt al nord del terme, però ja en els de Nàquera i Bétera. La torre de l’alqueria musulmana ( ha sigut excavat part del cementeri musulmà en un solar del carrer de les Barreres) formava part del cinturó de guaita i defensa de la ciutat de València. Encara que va ser conquistada l’any 1235, l’atorgament definitiu de Moncada tingué lloc en 1246 quan va ser objecte de bescanvi per l’alqueria de Russafa a l’Orde del Temple que, posteriorment, en 1248, concedí la carta de poblament a 20 caps de família. Moncada esdevingué el cap de la batlia del seu nom junt als llocs de Borbotó, Carpesa i Massarrojos; després amb la desaparició dels templers en 1317, la batlia va quedar davall el patrocini de l’Orde de Santa Maria de Montesa. En la segona mitat del segle XIX, arran del procés desamortitzador, es van concentrar en mans de la burgesia capitalina propietats considerables, que donaren lloc als masos (mas de Moròder, de la Marquesa, del Plater, de Bornós o de les Torres...) i a la transformació del secà tradicional en tarongerars amb la introducció dels adobs (guano) i l’aplicació del motor de vapor per a la captació d’aigües subterrànies per al reg.

El creixement del nucli residencial de Masies, ve a continuar, en certa manera, la tradició encetada al segle XVIII d’elegir la ciutat de Moncada com a lloc de residència estiuenca per a diverses famílies de la noblesa (comtes de Ròtova, comtessa d’Olocau, baró de Ribesalbes, marqués d’Almunia...) i de la incipient burgesia capitalina (els Moròder, els Villarroya,...). De totes elles, el palau dels comtes de Ròtova ha sigut restaurat i convertit en seu de l’Ajuntament.

Finalment, hem de fer menció de dos institucions que tenen seu a la ciutat de Moncada: des de principis del segle XIX, la Casa Comuna de la Sèquia Reial de Moncada, edificada de bell nou als anys cinquanta per l’arquitecte Mariano Peset seguint les pautes dels palaus valencians del segle XV, i el Seminari Metropolità, des dels anys cinquanta, que compartix seu amb l’actual universitat CEU-Cardenal Herrera.

› Moncada

Imatges

EuroPilota 2010 - Moncada EuroPilota 2010 - Moncada EuroPilota 2010 - Moncada EuroPilota 2010 - Moncada EuroPilota 2010 - Moncada